Back Romanus Pontifex German Romanus Pontifex English Romanus Pontifex Spanish Romanus Pontifex Basque رومانوس پونتیفکس Persian Romanus pontifex (1455) French Romanus Pontifex Italian Romanus Pontifex Portuguese Romanus pontifex Slovenian Romanus Pontifex Tagalog

Romanus pontifex

Infotaula documentRomanus pontifex
Tipusbutlla Modifica el valor a Wikidata
Publicació8 gener 1454 Modifica el valor a Wikidata

Romanus Pontifex va ser una butlla atorgada pel papa Nicolau V al rei Alfons V de Portugal amb data de 8 de gener de 1455. Per aquest document el papa va reconèixer al regne de Portugal (en concret al rei Alfons V, als seus successors i l'infant Enric):

  • La propietat exclusiva de totes les illes, terres, portes i mars conquerits en les regions que s'estenen «des dels caps de Bojador i de Nam a través de tota Guinea i més enllà fins a la vora meridional».[1]
  • El dret a continuar les seves conquestes contra els musulmans i els pagans[2] en aquests territoris.
  • El dret a comerciar amb els habitants d'aquests territoris, conquerits i per conquerir, excepte pels productes tradicionalment prohibits als infidels: eines de ferro, fusta per a construcció, cordes, vaixells i armadures.
Reconstrucció actual d'una caravel·la portuguesa del segle xv.

Aquesta butlla va ser confirmada pel següent papa Calixt III a 1456 (butlla Inter Caetera) i per Sixt IV a 1481 (butlla aeterni registre).

Aquest document recull també el relat oficial de la Corona de Portugal dels seus descobriments per l'oceà Atlàntic a la primera meitat del segle xv.

Comença esmentant la conquesta de Ceuta per Joan I de Portugal, després de la qual l'infant Enric guerrejà contra infidels, va poblar algunes illes deshabitades i va convertir al cristianisme a alguns dels habitants de les altres illes. A continuació afirma que els portuguesos van seguir navegant gairebé tots els anys en les seves caravel·les en expedicions cap a «les ribes del sud i l'est»,[3] per territoris en què no s'havia navegat mai o almenys no recentment,[4] a la recerca dels «Indis dels que es diu que adoren el nom de Crist».[5] També esmenta l'objectiu de subjugar i convertir al cristianisme als pobles pagans no islamitzats que es trobaven sobre la ruta.

Segons la butlla, al cap d'un temps els portuguesos van arribar a Guinea, on es van apoderar d'algunes illes i ports i van descobrir la desembocadura d'un gran riu.[6] Guerra durant anys contra els habitants de la regió fins que van poder sotmetre diverses illes properes. D'allà van portar a Portugal esclaus "guineans i altres negres", alguns capturats per la força i altres «mitjançant comerç lícit».[7] Finalment, el rei de Portugal i l'Infant es van atorgar el monopoli del comerç a tota la regió, atorgant llicències per comerciar o per pescar a canvi del pagament d'un impost.

  1. ↑ A capitibus de Bojador et de Nam usque per totam Guineam et ultra versus illam meridionalem plagam.
  2. ↑ Sarracenis et infidelibus
  3. ↑ Versus meridionals et orientals plagues.
  4. ↑ A memòria hominum
  5. ↑ Ad Indos qui Christi nomen colera dicuntur. Segons Davenport es tractaria del regne del Preste Joan, el qual els portuguesos pensaven que podia trobar a l'Àfrica o, més probablement, a Àsia.
  6. ↑ La butlla diu que és el Nil (magnitud fluminis Nili communitas reputati) però evidentment ha de tractar-se d'un riu que desemboqui a l'Atlàntic. Segons Davenport podria ser el riu Senegal.
  7. ↑ Ex inde quoque multi Guinei et alii nigri vaig veure capti, Quidam etiam non prohibitarum rerum permutatione, seul alio legítim contractu emptionis.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy